ANC CANOVELLES

Pàgina d'inici » Que en diuen des de l’estranger

Que en diuen des de l’estranger

              TAL DIA COM AVUI FA 25 ANYS LA COMUNITAT EUROPEA VA RECONEIXER ESLOVÈNIA I CROÀCIA 

El 15 de gener de 1992 la presidència portuguesa de la Comunitat Europea va anunciar des de Brussel·les:

La Comunitat i els seus Estats membres han decidit procedir al reconeixement d’Eslovènia i Croàcia.

Ambdues repúbliques havien proclamat la seva independència de Iugoslàvia el 25 de juny de 1991. El govern alemany fou el pri

banderes-croacia-i-eslovenia

         Les banderes de Croàcia i Eslovènia

 

mer en anunciar pels volts de Nadal el reconeixement diplomàtic de les dues repúbliques i va transformar els consulats alemanys de les capitals Ljubljana i Zagreb en ambaixades oficials (amb un simple canvi de plaques a les portes). La unanimitat dels dotze membres de la Unió Europea d’aquell moment (Dinamarca, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, PaÏsos Baixos, Portugal, Espanya, Bèlgica i el Regne Unit) no semblava clara al principi del dia, però a mesura que avançava la jornada, van canviar les posicions i tots els països es mostraren d’acord en aprovar el reconeixement. Primer fou Londres, després Bèlgica i Dinamarca, i seguidament França, tot i que deixava pel futur l’obertura d’una ambaixada a Zagreb fins obtenir garanties del compliment per part de Croàcia del respecte a les minories.

 

Per saber-ne més sobre la independència d’Eslovènia, us adrecem a aquest article de l’Unilateral que indica una cronologia resumida dels fets, des de la primavera Eslovena de 1989 fins a l’entrada a la zona euro de 2007. Molt recomanable també la pàgina oficial del govern titulada Becoming a Republic. I feel 25 que marca el 25è aniversari de la república, on es recullen els fets històrics rellevants any per any, des de 1990 fins a l’actualitat, que han portat a Eslovènia a esdevenir una república independent amb reconeixement internacional.

I per conèixer més sobre els fets a Croàcia podeu consultar el web Croatie.Le pays et ses habitants, publicada per l’Insititut de lexicographie Miroslav Krl

 

                   EL REFERÈNDUM CATALÀ ES FA UN FORATAL PARLAMENT EUROPEU I TRIONFA 

Prop de 300 persones omplen una sala de la institució comunitària en un seminari on es tracta el dret a l’autodeterminació de les diverses nacions sense estat dels 28

Guifré Jordan @enGuifre – Ple absolut en una jornada sobre el dret a l’autodeterminació de les nacions europees en el si de la UE que se celebra aquesta tarda a Brussel·les. Amb la presència d’eurodiputats de quatre famílies ideològiques europees diferents, gairebé 300 persones han omplert una sala de l’Europarlament amb aforament per a 280 places on representants de diverses nacions europees han exposat la situació al seu territori. A més, han contribuït a reflexionar sobre el posicionament que hauria de tenir la UE quan una nació planteja la voluntat de decidir el seu futur. Durant l’acte d’aquesta tarda, el referèndum català ha estat present a través de diversos representants catalans.

La sala del Parlament Europeu on s'ha celebrat l'esdeveniment ha registrat un ple absolut

La sala del parlament Europeu on s’ha celebrat l’esdeveniment ha registrat un ple absolut

Els eurodiputats Ramon Tremosa i Josep Maria Terricabras han intervingut fent èmfasi en la necessitat que els catalans votin, així com també ho ha fet la membre del secretariat nacional de l’ANC Liz Castro. “No només tenim el dret, sinó la capacitat de dur-lo a terme”, ha afirmat la també editora i escriptora. També han pres la paraula el flamenc Mark Demesmaeker (N-VA), els bascos Jose Juaristi (EH Bildu) i Izaskun Bilbao (PNB), la gal·lesa Jill Evans (Plaid Cymru) i la nord-irlandesa Martina Anderson (Sinn Féin).

“La visió que la UE no es pot adaptar a Catalunya o Escòcia està al marge de la història”

A banda dels representants polítics, el seminari ha comptat amb la presència del professor de dret comunitari grec Nikos Skoutaris, que ha apostat pel pragmatisme dels 28 en casos de referèndum i independència: “La visió que la UE no es pot adaptar a Catalunya o Escòcia està al marge de la història”. A més, el professor de la Universitat d’East Anglia ha dit que “la flexibilitat és la base del marc legal europeu”.

 

                   CATALUNYA TÈ EL TERCER MILLOR SISTEMA UNIVERSITARI EUROPEU 

El rànquing del Times Higher Education (THE)  situa la UAB, la UPF i la UPC entre les cinquanta universitats joves capdavanteres del món.  

El govern promet millorar el finançament de l’educació superior si l’economia millora

780_0377_96266_957f1ad1e551ec912b1ecf5aca31cda9

LES XIFRES:

2 universitats de Catalunya entre les millors del món, segons el rànquing QS: la UB (166) i la UAB (190).

3 universitats catalanes són entre les 200 millors del món, segons el rànquing THE: la UB, la UAB i la UPF.

3ra posició ocupa Barcelona entre les ciutats més buscades pels estudiants universitaris dels Estats Units.

R. G. A – BARCELONA

El sistema universitari català va rebre ahir una nova injecció de moral en fer-se públic el rànquing internacional Times Higher Education (THE), que avalua les millors universitats del món i que situa la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), entre les cinquanta millors del món de menys de cinquanta anys i entre les onze europees que ocupen aquestes posicions. “Catalunya i Espanya ho han fet molt bé”, va declarar Phil Baty, editor de THE, durant la inauguració del congrés Young Universities Summit, que s’està fent a la UPF i que aplega 52 universitats joves de trenta països. En el mateix sentit es va pronunciar el secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, que va assegurar que, d’acord amb aquestes dades, Catalunya té el tercer millor sistema universitari d’Europa.

Segons la Secretaria d’Universitats i Recerca, que ha segregat els resultats de Catalunya dels de l’Estat, el sistema universitari català està just per sota del dels Països Baixos i Suïssa i supera Suècia, Bèlgica i Alemanya. La classificació es calcula d’acord amb la mitjana entre la puntuació més alta i la més baixa obtinguda per les universitats de cada país en el llistat de les 800 millors del món comptabilitzades per THE. En un altre índex de THE, el que mesura la proporció d’estudiants matriculats en universitats ben posicionades en els rànquings internacionals, és a dir, entre les 100 millors a nivell global, Catalunya també ocupa la tercera posició, per darrere de Luxemburg i Bèlgica. Segons Navarro, aquests indicadors reflecteixen qualitat i equitat. “Hi ha altres sistemes més elitistes. El nostre és de moltíssima qualitat i equilibrat socialment i pot arribar a moltíssima gent”, va remarcar.

Els bons resultats de les universitats catalanes en els rànquings internacionals i de l’Estat arriben en un moment en què els centres d’educació superior del país estan patint fortes estretors econòmiques com a conseqüència de les retallades, per part del govern, dels darrers anys. Jaume Casals, rector de la UPF i amfitrió del Young Universities Summit, va fer al—lusió a aquesta circumstància en felicitar-se perquè la seva universitat aparegui ben situada en els rànquings, ja que això “aporta una certa reputació a la universitat, en la qual cada vegada es fixen més els estudiants”, però va destacar que aquest fet no ha comportat encara “cap millora econòmica” en els criteris de finançament del govern.

El secretari d’Universitats i Recerca va admetre que els bons resultats del sistema universitari català s’ha fet en un marc de grans sacrificis per part de les universitats i que aquesta situació no s’ha d’allargar de forma indefinida. En aquest sentit, Navarro es va comprometre a millorar el finançament de les universitats així que la situació econòmica ho permeti.

Mentrestant, les universitats miren de buscar finançament en les beques europees i en el sector privat. Precisament, avui i demà la UPF acollirà una trobada d’universitats joves que compartiran les seves estratègies sobre la captació de fons i les possibilitats de finançament tant públic com privat.

 

                    LA DESPESA DELS TURISTES ESTRANGERS A CATALUNYA CREIX UN 14'1% AL FEBRER 

Cada visitant es gasta 895 euros de mitjana durant la seva estada, segons les dades l’Enquesta de Despesa Turística (Egatur), que ha publicat aquest dimarts l’Institut Nacional d’Estadística…

La despesa dels turistes estrangers a Catalunya va créixer un 14,1% al febrer passat respecte al mateix mes de l’any passat i va arribar als 895 milions d’euros, segons l’Enquesta de Despesa Turística (Egatur), que ha publicat aquest dimarts l’Institut Nacional d’Estadística. Els turistes que van visitar Catalunya al febrer es van gastar 895 euros de mitjana durant la seva estada, xifra que suposa un lleuger increment de l’1% interanual, mentre que la despesa diària es va situar en els 164 euros de mitjana, un 20,9% interanual més.

Catalunya concentra el 22,5% de la despesa total dels turistes estrangers a tot l’Estat, només per darrera de Canàries (34,1%) i per davant d’Andalusia (13,1%).

En el conjunt de l’Estat, la despesa dels turistes internacionals es va incrementar un 8% al febrer passat en relació amb el mateix mes del 2015 fins als 3.703 milions d’euros. La depesa mitjana per turista es va situar en els 1.008 euros, amb un descens del 5%, mentre que la despesa diària va arribar als 129 euros, un 4,9% més.

Els mercats que més van contribuir a aquests registres són el Regne Unit, amb un 18,6% del total de despesa, els països nòrdics (12,8%) i Alemanya (12,7%). La pujada més destacada de la despesa turística la van protagonitzar els britànics amb un augment del 10,7%, seguit dels nòrdics, amb un 9,7%. Els turistes procedents d’Alemanya van incrementar la seva despesa un 3,1%.

Per la seva banda, els francesos van registrar un augment de la despesa total del 3,6%, mentre que els italians van protagonitzar un descens del 7,4%. Entre gener i febrer, la despesa dels turistes estrangers a l’Estat va augmentar un 5,8% respecte al mateix període del 2015 fins als 7.415 milions d’euros.

Els britànics són els turistes estrangers que acumulen més despesa (17,6% del total), amb un creixement del 9,1% en relació a l’any passat.

Durant els dos primers mesos de l’any, Catalunya va continuar sent el segon destí on els turistes estrangers hi van generar més despesa, amb un 20,8% de la despesa total, per darrera de les Canàries (33,4%).

 

            CATALUNYA ÉS EL TERRITORI DE TOT L'ESTAT ESPANYOL ON MÉS S'HA REDUÏT L'ATUR EL MES DE MARÇ 

Hi ha 10.246 parats menys. Al conjunt de l’Estat, el nombre d’aturats registrats en les oficines dels serveis públics d’ocupació (antic Inem) va baixar en 58.216 persones al març, el que suposa un 1,4% menys respecte al mes anterior, fins a situar-se el total d’aturats en 4.094.770 persones, segons ha informat aquest dilluns el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

Aquest descens de la desocupació, que es produeix després de dos mesos consecutius d’ascensos, és el tercer millor registre en un mes de març des de l’inici de la sèrie històrica, el 1996. Únicament al març de 2002 i de 2015 es van registrar retallades de l’atur de major quantia, de 66.804 i 60.214 aturats, respectivament.

Març és un mes en el qual la desocupació es comporta habitualment de forma favorablei més aquest any per la celebració de la Setmana Santa. Des de l’inici de la sèrie històrica, l’atur ha descendit en aquest mes en 16 ocasions i ha pujat en altres quatre, en concret en tots els anys del període 2009-2012, en plena crisi econòmica.

 

PUBLICACIÓ SIMULTÀNIA EN ELS 5 PRINCIPALS DIARIS EUROPEUS DE L'ENTREVISTA FETA PELS SEUS PERIODISTES AL PRESIDENT CARLES PUIGDEMONT, A LA GENERALITAT EL 18 DE MARÇ 

 

Els diaris son: el britànic “Financial Times”, el francès “Le Monde”, l’italià “Corriere della Sera”, l’alemany “Süddeustche Zeitung” i el portuguès “Diario de Notícias”.

1465071009_649518_1465077428_noticia_fotograma

                        CARLES PUIGDEMONT

Seguidament els titulars i frases rellevants dels respectius diaris:

Financial Times: “Catalunya pot separar-se sense l’acord de Madrid”.

“Puigdemont espera assolir la independència com a part d’un acord més ampli amb el govern espanyol, però insisteix que un trencament unilateral és possible”

Le Monde:“Els catalans no esperaran cinc o deu anys més”.

“El president de la Generalitat està decidit a seguir al peu de la lletra el full de ruta separatista. El seu objectiu és crear en dos anys una nova cambra constituent que seria la responsable de sotmetre a referèndum una nova Constitució, creant de facto la República Catalana”

Süddeutsche Zaitung:“Lluitar contra les dificultats”

“Puigdemont es va iniciar fa dos mesos amb la promesa de separar Catalunya d’Espanya a través d’un referèndum en 18 mesos. Els catalans es queixen de la discriminació financera de Madrid i de la humiliació en el camp de la identitat i la llengua”.

El Corriere de la Sera: “Catalunya a Madrid: doneu-nos el referèndum i votarem sí al govern”.

Inicia el reportatge indicant: “AL palau de la plaça Sant Jaume, el nou president català ha rebut fa poc al candidat socialista. Del seu despatx surt l’ambaixador britànic i entrem per l’entrevista cinc periodistes dels principals països de la UE”.

El Diario de Notícias : “Catalunya no pot donar suport a un projecte polític que no contempli un referèndum”.

“El líder del govern català parla del procés d’independència en marxa i alerta que Catalunya no esperarà cinc o deu anys per una solució que vingui d’Espanya”.

Presentación1
La inversió estrangera no té por del procés i creix un 58%
Catalunya va captar 4.783 milions d’euros el 2015, el 22% del total de l’Estat, on la inversió va pujar l’11% l’any passat

780_0377_95823_9cb0c26e0519ec155bf51385782f1a32.jpg

BERTA ROIG – BARCELONA

No hi ha fuga d’empreses. Les dades presentades ahir pel Ministeri d’Economia sobre inversió estrangera posen de manifest que el 2015 Catalunya va captar un 57,8 % més que el 2014, fins als 4.783 milions d’euros.

La dada és significativa, perquè suposa la segona millor xifra de la sèrie històrica del ministeri, només per sota dels 4.945 milions de l’any 2010.

Però també és significativa perquè Catalunya va ser capaç d’augmentar aquesta captació d’inversió molt per sobre de la mitjana estatal (11%) i perquè el pes de Catalunya sobre el total va pujar al 22% respecte al 15,5% del 2014. 

Les dades també mostren que la inversió estrangera es concentra bàsicament al Principat i a la Comunitat de Madrid. Aquest darrer territori representa prop de la meitat de la inversió captada per l’Estat l’any passat, amb 10.093 milions d’euros. Però, a diferència del creixement a Catalunya, Madrid va recular un 1,2% respecte al 2014.

“Les dades evidencien que hi ha una confiança dels inversors en Catalunya”, destacava ahir la directora general d’Indústria de la Generalitat, Núria Betriu. Per Betriu, la lectura, però, no ha de ser política, si bé les xifres sobre inversió estrangera han estat motiu de disputa entre el govern espanyol i el català.

El 2014, la xifra va baixar i el govern del PP la va convertir en una arma política contra el procés sobiranista.

Les estadístiques trimestrals de l’any passat del mateix ministeri i els reconeixements d’índexs internacionals com el del Financial Times –la setmana passada situava Catalunya com el destí preferent de la inversió al sud d’Europa– han fet difícil repetir el discurs d’ostracisme. Però encara ahir el secretari d’estat d’Economia, Jaime García-Legaz, deia que la inversió el 2015 a Catalunya “revela la nul—la credibilitat que té el procés independentista per als estrangers”.

Les multinacionals, explica el professor del departament de direcció general i estratègica d’Esade, Xavier Mendoza, analitzen moltes variables a l’hora de decidir una inversió: “L’entorn polític és un dels elements, però no l’únic.” Per Mendoza, no és descartable que en propers exercicis “es percebi algun efecte del context polític general, perquè les decisions d’inversió tenen un procés llarg de maduració, però ara és clar que no és un factor de fre.”

Pel catedràtic de la UPF i diputat de Junts pel Sí Oriol Amat, “Catalunya té unes característiques estructurals que la fan molt atractiva per a aquesta inversió”. També ho veu així el responsable del departament d’estudis de Foment del Treball, Salvador Guillermo, segons el qual “els bons preus” i “una recuperació econòmica que està agafant força” són també elements destacats. A més, a Catalunya hi ha instal—lades 6.400 filials de multinacionals que actuen de tractor cap a nova inversió. “I tenim una oferta de talent absolutament atractiva”, hi afegeix Betriu.

A més, els experts coincideixen a assenyalar que la inversió estrangera anticipa que la recuperació econòmica es consolida: “Aquestes inversions anticipen creació d’ocupació i creixement econòmic”, conclou Mendoza.

Presentación1

El Financial Times assenyala Catalunya com el millor lloc per invertir al sud d’Europa el 2016-2017.
Catalunya, reconeguda com la millor regió per invertir al sud d’Europa el 2016 i 2017
Així ho reconeix el Financial Times en l’informe FDI European Cities and Regions of the Future 2016/2017, que recull les destinacions que seran més atractives en termes d’inversió estrangera els pròxims dos anys.
Aquest baròmetre, que utilitzen les multinacionals per estudiar futurs projectes d’inversió empresarial, situa Barcelona en la posició número 1 del rànquing de millors ciutats d’Europa en estratègia de captació d’inversions (Font Accio-10)

top10
Link a la revista FDI, Unitat d’Investigació del Financial Times: (Font: Cambra Comerç Barcelona) http://www.cambrabcn.org/documents/1533402/26775953/european-cities-and-regions-of-the-future2016.pdf?version=1.0 Catalunya premiada com la millor regió per invertir (Font: El Nacional.cat)
El clima empresarial de Catalunya i la seva estratègia a l’hora de captar inversions estrangeres són els dos punts més importants que destaca l’indicador. També posa de relleu que entre gener i setembre del 2015, Catalunya ha captat 78 projectes d’inversió que han suposat un volum de 4.383,2 milions d’euros i la creació de 3.620 llocs de treball directes.

Presentación1

Catalunya va de debò – Entrevista a l’escriptora i periodista alemanya, que ha publicat ‘Què en penses, Europa?’
Krystyna Schreiber (Dresden, Alemanya, 1976) és una escriptora amb estudis d’economia (Universitat de Colònia) i de traducció (UPF Barcelona). Ha treballat com a periodista per a mitjans alemanys i també ha publicat en premsa catalana. A més, col—labora amb diferents entitats en la internacionalització de Catalunya, i ha realitzat un estudi sobre la percepció del procés sobiranista als mitjans germanòfons. Ha publicat ‘Què en penses, Europa?’ (Angle Editorial), un recull d’entrevistes amb experts europeus que parlen sobre la independència de Catalunya, on l’escriptora també conversa amb Artur Mas, Carme Forcadell i Amadeu Altafaj. En aquesta entrevista Schreiber explica a El Món la perspectiva que té Europa del procés sobiranista després que a Catalunya hi hagi un Govern amb l’objectiu de fer la desconnexió. (…)
Al pròleg de Què en penses, Europa?, escrit per Franz Schausberger [president de l’Institut de les Regions d’Europa], s’arriba a la conclusió que “els metres més difícils són els últims”. Catalunya està en aquest punt del procés?
Aquesta conclusió em va sorprendre. Schausberger és una persona molt objectiva, i arriba objectivament a la conclusió que la independència serà inevitable. I veu que “els últims metres són els més difícils”. No hi ha cap precedent tampoc d’un procés d’independència… suposo que ell es refereix al moment en el qual les coses es posen tan difícils que apareixen tot d’obstacles. Quan poses realment les cartes damunt la taula és quan es provarà si aquest procés portarà Catalunya fins a la independència.

Qui és més obstacle, Espanya o Europa?
Tots els experts al llibre coincideixen que s’ha arribat a aquesta situació per culpa del posicionament de l’Estat espanyol. I també coincideixen que Europa de moment no té cap motiu, encara, de ficar-s’hi, perquè és -per ells- un tema que s’ha de resoldre des de les institucions, primer des de l’Estat. Algun dels experts, com Kai-Olaf Lang, afegeix que amb les eleccions espanyoles del 20-D (que ara ja han passat) en pot sortir un nou govern que podria obrir-se al diàleg i resoldre el conflicte sense la necessitat que Europa hi participi. Clar, ara les eleccions ja s’han produït, i ara caldria saber si el govern que es formarà s’obre al diàleg o no.

Europa té por a una sortida unilateral?
Tots els experts destaquen que Europa és molt pragmàtica. Gérard Onesta i Kai-Olaf Lang afirmen que el que és menys desitja Europa és inestabilitat. Per tant, el que seria ideal és que no s’arribi a una situació inestable, i tots els experts creuen que el més lògic seria que en un territori d’aquesta Europa democràtica els seus ciutadans poguessin decidir el seu propi futur. Això també ho diuen persones que estan en contra de la independència, com ara Bernhard von Grünberg [diputat de l’SPD al Parlament de Renània del Nord-Westfàlia] o Nico Krisch [professor de dret internacional a la Hertie School of Governance], que creuen en el dret a decidir i que si la majoria dels catalans ho volen han de tenir la possibilitat d’expressar-se. El camí va per aquí. A Escòcia ha estat possible, i a fora no s’entén que aquí no s’hagi pogut fer un referèndum, que precisament és el que ajuda a rebaixar les tensions. Els experts, en general, parteixen de la idea que hi haurà la possibilitat de fer un referèndum.(…)
Al llibre també es parla de la ‘zona gris’ per a referir-se a l’espai que ocuparia Catalunya durant la desconnexió, on no quedaria pas fora de la UE
Exacte, de moment pel que diu la premsa estrangera està clar que les institucions europees no s’hi han pronunciat, i que Europa és molt pragmàtica. Quan arribi el moment, ja es veurà. S’han fet moltes coses per necessitat per mantenir l’estabilitat, i no hi ha cap indici que digui que Europa afavoreixi una inestabilitat en el cas català. Catalunya interessa, i a Europa li interessa que Catalunya es quedi a la UE. Naturalment, Catalunya no cauria en cap buit. (…)

Presentación1

BBC NEWS: 08-02-2016 “La lluita pels drets de l’aigua a Espanya aixeca les pors pel delta de l’Ebre”
“Ambientalistes diuen que una de les àrees humides més importants de Europa està amenaçada mentre Espanya i Catalunya es discuteixen pel futur del riu Ebre.
Un canvi clau en la disputa ha estat el creixement del nacionalisme català. Quan el primer pla es va presentar , el govern català no hi a posar cap pega. Ara el nou pla és el front de batalla en la lluita amb Madrid pel poder
La manifestació massiva d’Amposta va ser dissenyada per deixar clar al govern central que el futur de l’Ebre i el delta és un afer polític de la màxima importància. També han volgut convèncer a la delegació de parlamentaris europeus de la necessitat que la UE intervingui”.


Presentación1

Catalunya: un pas més cap a la independència
Mitjançant la presentació de projectes de llei per formar les estructures de
l’Estat, la majoria secessionista català es compromet en una desobediència real
amb Madrid. Un nou desafiament per als partits polítics espanyols.
Un pas més cap a la independència. Els dos grups majoritaris secessionista al
Parlament català hi van presentar el dimecres 3 de febrer al vespre, tres projectes
de llei.
Aquests tres textos tracten en aparença de temes anodins: “Llei de protecció social
català”, “Llei sobre l’administració fiscal catalana” i “Llei sobre l’organització
judicial catalana”.
En realitat, aquestes tres lleis tenen la intenció de crear tres pilars de la futura
república independent català: la seguretat social, els impostos i la justícia.
El seu veritable propòsit és crear estructures pròpies de Catalunya, independents
de Madrid i funcionals, un cop realitzada la secessió. Els projectes presentats a
l’Oficina del Parlament el dimecres deixen de fet una gran llibertat: són
“closques buides” que han de ser redactades per les comissions parlamentàries
i, eventualment pel govern.
Realitzar la declaració de 9 de novembre
Aquesta decisió reflecteix la determinació del camp independentista en la mesura
que es tracta de l’aplicació de la resolució aprovada el passat 9 de novembre,
on el seu cinquè paràgraf estableix que “el Parlament de Catalunya considera
oportú començar en un termini de trenta dies el tractament de les lleis sobre el
procés per a constituir la seguretat social i les finances públiques. ”
Aquest compromís estava ser bloquejat pel desacord entre els dos partits majoritaris,
Junts Pel SI i la CUP,pel nom del futur president. Però el 10 de gener, un president
de compromís, Carles Puigdmont va ser elegit i va ser capaç de formar el seu govern.
La presentació de projectes de llei està doncs en el temps previst per la resolució.
Sobretot perquè la setmana que ve, el Parlament cre una comissió pel procés
constituent, per a preparar una constitució per el futur Estat Català.

Presentación1
»El mitjà veneçolà TELESUR explica la lluita de Catalunya cap a la independència, en un extens article del pensador irlandès Raymond Ryan “Volem canviar-ho to: la lluita de Catalunya per la independència”.

Presentación1
»Un article de la revista Exame del Brasil es fixa en el nou President Puigdemont, destacant el seu compromís amb la independència:
“El líder català es compromet a buscar la independència de la regió”.
Les prioritats de la nova legislatura catalana, que en principi només durarà un any i mig, serà executar el full de ruta pactat entre les formacions nacionalistes, Junts pel Si, i Cup, que preveu realitzar tots els treballs previs a la proclamació de la independència”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: