ANC CANOVELLES

Com s’arriba a un estat propi?

Xerrada ” Com s’arriba a un estat propi?

amb Vicent Partal

divendres 10 de març a l’Atmetlla del Vallès

La territorial de l’ANC de L’Ametlla del Vallès ens convida a la xerrada-debat amb Vicent Partal el proper divendres 10 de març del 2017 a la Sala Municipal de Teatre, carrer Torregassa,23 a les 19:30 hores

MILLORA DE L’ESTAT DEL BENESTAR

Cooperatives i mútues, benestar per al segle XXI

Com els catalans vam construir un Estat del Benestar al marge de l’Estat espanyol

Al llarg del, temps, la dependència d’un estat que no és el nostre, i que sempre ens ha estat

Agustí Alcoberro, professor d’Història a la universitat de Barcelona, ex director del Museu d’història de Catalunya

hostil, ens ha obligat a espavilar-nos com a país. La societat civil catalana ha hagut de generar institucions i projectes que probablement haurien correspost a un estat propi. Això és particularment evident en l’àmbit dels serveis socials i del benestar. Sense els recursos d’un estat, el país ha hagut de construir xarxes de solidaritat pròpies d’una societat moderna i disposada a encarar els reptes del futur. Però aquest model popular i català va patir la greu garrotada de 1939.

La industrialització de Catalunya, a partir de la dècada de 1830, va generar una societat essencialment diferent, i amb necessitats pròpies. L’Estat espanyol, ineficient i centrat en un model econòmic antic, es va revelar incapaç d’atendre les noves demandes socials. En aquest context, els sindicats obrers i també altres institucions socials van haver de construir una mena d’estat del benestar a l’ombra. Una de les primeres funcions dels sindicats contemporanis va ser la creació de mutualitats, o entitats d’ajuda mútua, destinades a ajudar els seus socis en cas de malaltia, atur o altres necessitats.

Ja a mitjan segle XIX, es van estendre les cooperatives de consum, que pretenien fer accessibles a la classe obrera un gran nombre de productes. En els anys següents, també van aparèixer les cooperatives de producció, que alguns sectors llibertaris van veure com una alternativa al capitalisme. A les cooperatives, tots els socis en són accionistes i, doncs, en són alhora treballadors i empresaris.

L’escassa aposta per l’escola per part de l’Estat liberal espanyol va convertir l’analfabetisme en un mal crònic. Això explica l’enorme difusió de l’escola religiosa i de les escoles privades a Catalunya. També des del moviment obrer es va intentar respondre a aquesta situació amb la formació d’acadèmies i d’ateneus, on els treballadors i treballadores podien estudiar després de les llargues jornades laborals.

Per una via similar, la classe obrera va poder accedir a l’assistència mèdica mitjançant la creació de mútues. Aquest va ser el cas de la Quinta de Salut l’Aliança, una cooperativa sanitària creada el 1904 i que els anys següents es va estendre àmpliament.

La previsió de la vellesa, i el foment de l’estalvi entre la classe treballadora van ser un dels motius de la creació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, també el 1904. L’entitat, liderada per l’advocat catalanista Francesc Moragas, va néixer després de les dues vagues generals de 1901 i 1902, i pretenia garantir un futur digne a les famílies obreres.

L’obtenció de les primeres cotes d’autogovern, amb la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) va permetre eixamplar l’economia i els serveis socials. La Generalitat republicana (1931-1939) va fer un salt extraordinari en aquest terreny. Durant la II República, el regidor d’ERC a Barcelona Roc Boronat va crear l’Associació de Cecs de Catalunya i el cupó dels cecs, que va permetre garantir una vida digna als discapacitats visuals i a altres col·lectius històricament marginats.

Tot aquell teixit social es va esfondrar amb la desfeta de 1939. Algunes entitats van ser dissoltes, altres van patir la depuració dels seus directius i associats, molts dels quals van haver d’optar per l’exili. Les associacions que van sobreviure van haver de modificar substancialment el seu sistema de funcionament i les seves actuacions. En aquell context, el monopoli de la caritat exercit per l’Auxilio Social de Falange Espanyola va manifestar de nou la incapacitat de l’Estat espanyol per generar una xarxa social eficaç. Tampoc el model de seguretat social sorgit de

l’Estat totalitari no va resondre a les autèntiques necessitats socials. Avui que estem construint la República Catalana, com a estat social i de dret, és bo que reprenguem la nostra tradició com a base per encarar un futur que volem equitatiu i just.

https://anccanovelles.wordpress.com/fem-futur/

Infraestructures

Siguem civilitzats, viatgem amb Rodalies

3020_20150329nmggjj

Enric Casulleras professor de la universitat de Vic

El pensador de referència del liberalisme, Adam Smith, i el de la socialdemocràcia, John Maynard Keynes, estaven d’acord en una cosa: La importància de les infraestructures. L’escocès va escriure que  “la falta d’infraestructures és el principal fre al progrés de les indústries i les ciutats”, mentre l’anglès sempre va defensar que la inversió en infraestructures és un element central per reactivar una economia en dificultats.

Sembla clar, doncs, que la prosperitat de Catalunya passa per millorar les carreteres i els ferrocarrils, pel corredor mediterrani, per la connectivitats dels aeroports i pels accessos al port de Barcelona.

Els nostres impostos els recapta el govern d’Espanya, així que haurien de ser les institucions espanyoles que invertissin en aquestes infraestructures i vetllessin perquè donessin bon servei. Ho fan? La pregunta és un insult als usuaris de Rodalies.

La conclusió és òbvia: la nostra prosperitat no és un objectiu de les institucions espanyoles. Necessitem institucions pròpies, doncs. Volem que els nostres impostos serveixin per fer allò que ens cal per no ofegar-nos econòmicament. Si més no, volem comptar-nos per veure quants preferim institucions pròpies i quants es conformen en seguir depenent dels ministeris espanyols. I com es fa per comptar? Doncs es posa una urna i es compten els vots, com a qualsevol democràcia civilitzada.

https://anccanovelles.wordpress.com/fem-futur/

Fa por pensar que les coses no puguin canviar!

InfraestrusturesCat Mannequin Callenge de ANC Canovelles

El proper divendres 17 de febrer  hi haurá una xerrada- debat amb Jordi Turull president del grupparlamentari de JuntspelSí

img-20170212-wa0008

Xerrada-debat a l’Ametlla del vallés

Calçotada per la Independencia

Ja arriba l’època de calçots i nosaltres us convidem a participar i gaudir d’un dia divertit,  us ve de gustus esperem!!!

presentacion3

 

073cad9e

 

LA TERRITORIAL DE CANOVELLES ANEM AMB TREN A  LA  CONCENTRACIÓ DEL 6 DE FEBRER  DAVANT EL TSJC

El 6 de febrer ens jutgen a tots.

Estem convocats davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a les 8.15h del matí per fer costat a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

Si ens vols acompanyar, la territorial de Canovelles de l’ANC ens trobarem a les 7:10h a l’estació de Granollers-Canovelles per sortir amb el tren de les 7.24h.

T’hi esperem!be5ad0f7

Fem Futur

cropped-xxss_f2.png

Fem Futur

Eines i Coneixements

Dissabte 21 de Gener hi haurà  una sessió formativa al Teatre-Auditori de Can Palots, de Canovelles. #FemFuturformacio-210117

País Informat

Hem fet molta feina junts i ara ET NECESSITEM per a” L’EMPENTA FINAL”

 

img-20170103-wa0018

vot exterior

Segueix-nos al Facebook